Estadi Nacional D’andorra

Conscients de la importància del projecte i de l’impacte arquitectònic, visual i social, per a Andorra, la construcció del nou estadi nacional de futbol i de rugby, creiem que ha de ser poc ostentós, d’estil minimalista, de línies dures i contundents, a part de presentar un organigrama molt clar per al òptim funcionament del mateix.

La contundència ens la dóna la dimensió del projecte, així com els materials i la il·luminació. El formigó blanc i els elements metàl·lics predominen en la idea.

La posició de les grades ve donada per “l’anella verda comunal”, és a dir, existeix un conjunt d’equipaments que comença a l’estadi comunal seguit del col·legi francès i del pavelló de futbol sala i de basquet. Tots aquests equipaments estan reforçats per un passeig a la vora del riu que serveix per a la pràctica de l’atletisme. Les grades ens serveixen per tancar tot aquest conjunt i en certa manera separar-nos de les construccions veïnes destinades a habitatges. Tota la grada queda coberta, en la zona del gol sud (riu) la coberta és de formigó blanc i la resta per una planta destinada a les autoritats (lateral) i en el gol nord per una planta on s’ubica el casal de l’esport, que en l’actualitat es troba a l’interior del pavelló de bàsquet sense ventilació ni il·luminació natural.

Per la situació i les característiques topogràfiques del lloc, veiem molt viable la construcció d’un aparcament, pujant la cota actual del terreny de joc uns 3,00m. Amb aquest gest no solament aconseguim unes 500 places d’aparcament sinó que ens ajuda a connectar l’entrada de les autoritats i dels esportistes, la zona de vestidors i magatzems, amb els pavellons existents. I per l’altra banda podem construir una plaça, cobrint el riu, per a poder rebre ( a peu pla) les 5.000 persones que l’estadi ha de ser capaç d’absorbir. Aquesta plaça està dotada d’un bar, la botiga de “merchandising” i les taquilles.

Una altra característica del projecte, no menys important, és que amb la forma de projectar els diferents nivells de la grada, s’hi genera una divisió natural per a l’aprofitament del estadi quan aquest no s’utilitza per les seleccions, podent organitzar tornejos de menys entitat i distribuint a la gent en els tres primers nivells de grada en tot el perímetre del terreny de joc. Acte que creiem importantíssim per a la formació dels nostres joves en l’esport. Amb aquest gest de separar les tres primeres files de grada amb la resta de localitats aconseguim un petit passeig al costat del pavelló de basquet i de futbol sala que ens permet connectar la plaça del riu amb el carrer de la Baixada del Molí, i des de aquest vial poder accedir als dos pavellons i tenir una vista panoràmica del nou terreny de joc.