El Pati - Un petit desconegut a Andorra - Orteu Riba Arquitectes
16791
post-template-default,single,single-post,postid-16791,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

El Pati – Un petit desconegut a Andorra

El Pati – Un petit desconegut a Andorra

Els patis han anat de la mà de l’arquitectura des dels seus orígens, a causa de tots els avantatges que aporten. Com que a Andorra el pati és com un petit “desconegut” (Ja que no hi trobem molts exemples), hem decidit apropar-vos una mica més a aquests elements.

 

Definició:

Pati o era[1] (del llatí pac a través de l’occità pàtu) és una zona sense ensostrar a l’interior d’un edifici..

 

L’origen dels patis es remunta a les cases mesopotàmiques i egípcies, fins i tot ubiquen aquests elements encara abans, a les cases de la India, on segons arqueòlegs van aparèixer les primeres ciutats. No s’han aconseguit recuperar elements o reconstruccions completes d’aquestes èpoques. L’època on s’ha trobat exemplars amb millor estat de conservació va ser l’antiguitat clàssica, on el pati era el nucli de l’habitatge. Les cases gregues primitives, com les de les insulae de la ciutat de Delos serien un bon exemple dels primers elements en bon estat de conservació, un altre referent posterior és la casa XXII de Priene del Segle IV a.C. La casa-pati es va desenvolupar sistemàticament a les ciutats romanes, on es va convertir en un element articulador i bàsic. A causa d’aquesta influència a l’arquitectura típica mediterrània hi trobem molt presents aquests elements.

La creació dels Patis va néixer per necessitat, antigament el tramat urbanístic de les ciutats es realitzava de manera totalment orgànica i els carrers eren molt estrets més estrets que avui en dia. Les edificacions rodejaven un pati interior i es tancaven quasi totalment a l’exterior, com la casa XXII de Priene on l’única obertura cap a l’exterior que hi trobem és la inevitable, la porta d’accés. El pati és un espai a l’aire lliure completament privat i interior, això significa seguretat, la casa s’obre cap a l’exterior sense que ningú pugui accedir a ella, però al mateix temps significa privadesa, un paradís privat, un particular centre del món.

Més enllà de les funcions estètiques, lloc d’esplai, de seguretat i de privadesa, els patis poden oferir molts més avantatges a l’arquitectura. Són elements que ens serveixen per gaudir d’espais interiors salubres:

Renovació de l’aire interior mitjançant ventilacions creuades.

Regulació de la temperatura interior, captant la radiació solar a través d’obertures.

Regulació de la humitat de l’ambient mitjançant vegetació.

Coixí tèrmic en el cas de generar patis bioclimàtics (patis que mitjançant un tancament actuen a mode d’hivernacle a l’hivern i com a pèrgola a l’estiu).

Pati Orteu Riba Arquitectes – Arquitectes Andorra

Aquest últims elements bioclimàtics poden ser molt interessants per aplicar en el clima d’Andorra on l’arquitectura ha de respondre diferencials de confort entre estacions molt importants, amb temperatures molt baixes en els mesos de fred i altes en estiu. On de ben segur ajudarien a disminuir la demanda energètica global de l’edificació i alhora reduir emissions, en una època on els arquitectes hem d’intentar deixar la mínima petjada alhora de realitzar les nostres edificacions

Actualment els únics patis que trobem de manera habitual són els “patis de llums” dels habitatges comunitaris, que serveixen per il·luminar i ventilar les habitacions interiors de cada pis. En molts casos els arquitectes ens trobem amb elements d’aquest tipus a casa d’amics, familiars o fins i tot a casa nostra i en la majoria dels casos observem que la superfície que tenen és insuficient per realitzar les funcions bàsiques de salubritat i renovació d’aire interior. La majoria estan realitzats únicament per complir amb la normativa vigent d’Andorra (en l’any de construcció de l’habitatge), la qual cada cop s’està tornant més estricta, atorgant més mida mínima a aquests elements, per tal de millorar les condicions de salubritat i benestar dels usuaris.

 

La població actual es passa actualment una mitjana del 70% del seu temps en espais tancats, ja sigui treballant, a casa, a un restaurant… per aquest motiu és tasca nostra, dels arquitectes, crear espais agradables, salubres i que generin benestar als usuaris. Però sempre ens trobem amb una trava, i és la següent… renunciar a m2 d’habitatge per cedir-li a un pati. Per això després d’haver llegit aquest article us volem formular aquesta pregunta:

 

Vosaltres escolliríeu els m2 o el pati?

 

Orteu Riba Arquitectes – Pati Andorra Edifici Diamant

 

2 Comments
  • marta
    Posted at 09:24h, 18 octubre Respon

    Molt bon post! jo escolliria el pati!!

  • Artur
    Posted at 09:27h, 18 octubre Respon

    Si està naturalitzat, el pati sempre és més bona opció!!

Post A Comment