Dona Secret entrevista a Xavier Orteu - Arquitecte de l'edifici el Diamant - Orteu Riba Arquitectes
16871
post-template-default,single,single-post,postid-16871,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

Dona Secret entrevista a Xavier Orteu – Arquitecte de l’edifici el Diamant

Edifici Diamant Andorra

Dona Secret entrevista a Xavier Orteu – Arquitecte de l’edifici el Diamant

Recentment la revista de Dona Secret va realitzar una entrevista a Xavier Orteu (Fundador i director d’Orteu Riba Arquitectes) per parlar sobre the Embassy Store i l’edifici el Diamant on s’hi ubica. Us la deixem a continuació per si no heu tingut oportunitat de llegir-la.

Què us va portar a presentar un projecte i com va ser la selecció per a l’adjudicació de The Embassy Store?

The Embassy és la culminació d’un gran projecte, un somni que la Rosa Pons tenia des de feia temps i que finalment ha vist acomplert: la construcció d’un edifici icònic i emblemàtic que acolliria la nova botiga de la Joieria Suïssa, així com habitatges, oficines i aparcaments. Per a mi i per Orteu Riba Arquitectes, el projecte va suposar un gran repte per les dimensions i la complexitat de l’edifici, però ens van moure sobretot les ganes de ser part d’una cosa molt més gran, un concepte que materialitzava la transformació de tot un país. Molt ràpidament el somni de la Rosa es va convertir també en el nostre, i el que havia de ser una botiga es va convertir en un centre comercial pioner al país i que ara coneixem com a “The Embassy”, un espai elegant, fresc i acollidor. En el plec de bases precisava que havia de ser un edifici icònic i emblemàtic. El que ho diferenciava d’altres projectes era que ens demanaven un concepte, una icona, i això era molt més abstracte que un
concurs habitual, on el que preval és l’aplicació d’un programa de necessitats… I, allò que en un principi podia semblar una complicació, va ser finalment un avantatge a l’hora de crear. Volíem que en tot moment estigués present l’essència del projecte: la joia. Aquesta idea ens va motivar a treballar principalment la volumetria, inspirant-nos en formes naturals, amb referències de la natura andorrana, sobretot en elements d’origen mineral.

Des del punt de vista de disseny l’aposta per l’edifici i per la façana és extremadament disruptiva amb l’entorn, quina va ser la base creativa d’aquest disseny?

La façana principal simbolitza la puresa i resplendor d’un diamant. La part posterior expressa la rugositat i massivitat de la roca. L’edifici és una representació dels contrastos de la natura, un element escultòric que simbolitza la brillantor d’una joia única. Ja sabíem que volíem transmetre l’emoció que sents quan et trobes davant d’una cosa única a tothom que passés per davant, llavors quan estàvem treballant en la proposta, em va venir una idea mirant unes roques que vaig trobar al camí de muntanya que hi ha al costat de casa meva quan sortia a passejar amb el gos. Vaig tornar a casa carregat de petites pedres i amb el cap a mil per hora: l’edifici com la representació d’una pedra tan complexa i alhora tan fina com a un diamant. A partir d’aquí vam treballar amb un element massiu i vam anar-hi integrant obertures i finestres; així va anar agafant força l’opció d’una façana de vidre, perquè ens permetia una relació més franca entre l’espai comercial, els habitatges i l’exterior, i així aconseguíem una forma més atractiva. És un procés d’anar endavant i enrere fins a trobar l’edifici ideal.

Teniu algun projecte en algun altre indret del món que us hagi inspirat?

Els que treballem al despatx vivim l’arquitectura en tot moment. Podríem dir que “estem malalts d’arquitectura” i tenim la sort de treballar en un món que ens encanta. Estem contínuament
amb els radars encesos. Això fa que tinguem moltes influencies, des de les més clàssiques fins a les més trencadores.
Curiosament, però, quan preparàvem el concurs els punts d’inspiració no venien tant d’edificis sinó d’elements de la natura tals com cristalls, minerals o roques. Un cop passat el temps hem vist exemples d’altres edificis arreu del món que utilitzen estratègies similars i ens satisfà saber que aquest tipus d’arquitectura que intenta reflectir la natura de l’indret on s’ubica, té molta força i funciona, com ara el American Folk Art Museum de Nova York.

Si pensem en els materials emprats la seva utilització ha implicat una proesa tècnica (per exemple en la façana)? De quina manera s’ha fet palesa aquesta complexitat des de la perspectiva arquitectònica?P

er realitzar la façana vam estudiar moltíssimes opcions, però teníem molt clar que volíem transmetre la idea del cristall, del mineral amb les seves facetes i això ho vam poder aconseguir mitjançant un mur cortina amb vidres de diferents característiques. I és que la façana és sens dubte l’element que més crida l’atenció de l’edifici, el que més es veu. Però a mi el que m’agrada
molt d’aquest element és com “es llegeix” des de l’interior, reconfigurant l’espai i dotant d’una espècie de màgia al fet d’estar a dins, mirant cap a fora a través de les façanes del diamant.Un fet curiós és que tenim uns pilars inclinats en façana, un d’ells en realitat actua com a tirant i no té continuïtat en les plantes inferiors, va ser espectacular la seva construcció. Tot això no ho haguéssim pogut aconseguir sense tots els participants en el projecte, especialment els enginyers i els constructors, que no només no ens van titllar de bojos, sinó que van participar molt activament amb les seves idees perquè això funcionés i tingués màgia.

Com veieu en el futur l’arquitectura a Andorra tenint en compte què es troben projectats molts edificis i construccions singulars?

En arquitectura els elements són molts i molt complexos: l’espai, la forma, la funcionalitat, l’experiència d’estar dins i fora de l’edifici… Cada projecte es un món i el resultat final depèn de molts factors, com ara el seu ús, el seu emplaçament, el seus usuaris o la història que l’envolta. Cada decisió s’ha de prendre en base a un condicionant previ, i com arquitectes no hem de perdre el nord, hem de saber tocarde peus a terra i saber distingir entre el que és essencial en el projecte i el que es “gratuït” o innecessari. Per a nosaltres, aquest edifici, i sobretot, el gran projecte que hi ha darrera amb la Rosa i les seves filles al capdavant, significa l’obertura d’altres camins, ens motiva a perdre la por a crear coses noves, a pensar coses grans i, sobretot, a estar segurs que ens en sortirem amb èxit. Per a nosaltres és molt gratificant i ens motiva veure que hi ha emprenedors del país que fan confiança als professionals d’aquí quan volen portar a terme projectes singulars i
d’una certa envergadura. Més que quedar-nos amb la idea de que ara tots els edificis han de ser icònics i espectaculars, volem continuar treballant des de la idea de que cada projecte és singular en sí mateix: les construccions han de reflectir el projecte que hi ha darrere. I és que una ciutat no només es pot fer d’edificis espectaculars, sinó que perquè hagi singularitat fan falta també construccions integrades que ajudin a tenir un balanç i que dotin l’entorn d’una sensació d’equilibri.

Finalment, i per acabar, quina és la seva “regla d’or” com arquitecte en la relació amb el client entre la presentació d’un projecte i la seva acceptació final?

Jo crec que no existeix una regla d’or, o si és així encara no l’he trobada. Del que estic convençut, és que cada client és diferent i que tots els projectes s’han d’abordar tenint en compte el que el client necessita en aquell moment. Cada obra té les seves particularitats, fins i tot moltes vegades canvien  les demandes durant el procés de disseny o de construcció, però el que és important és
afrontar els projectes amb la màxima il·lusió, treballar amb honestedat, dedicant-li el temps i l’esforç necessari per definir-lo al detall per tal que allò que projectem es pugui executar amb cura. Especialment ara, que el món actual ens permet tenir eines per poder representar allò que estem projectant i transmetre-ho al client de forma fidedigna, és més fàcil que mai dotar al client de tots
els elements que li permetin “veure” i “viure” aquell espai. El nostre objectiu és i serà sempre la satisfacció dels requeriments de la propietat, oferir un espai de qualitat, dins del pressupost i el temps que disposa el client.
Que el resultat final sigui la materialització de totes les circumstàncies i singularitats que han portat aquella idea a convertir-se en un edifici. Perquè els arquitectes tenim una gran responsabilitat, que és el fet que el resultat final de la nostra feina estarà allí, en tota la seva envergadura, per molts anys i que afectarà la manera en què molta gent viu i percep els espais. És per això que hem de creure en això que fem, perquè si treballem d’aquesta manera, cada edifici en serà el reflex i ho traslladarà a tot aquell que passi per davant o que visqui als seus interiors.

 

No Comments

Post A Comment