PASSIVHAUS ANDORRA – EDIFICIS PASSIUS ANDORRA – PART I - Orteu Riba Arquitectes
16944
post-template-default,single,single-post,postid-16944,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

PASSIVHAUS ANDORRA – EDIFICIS PASSIUS ANDORRA – PART I

PASSIVHAUS ANDORRA – EDIFICIS PASSIUS ANDORRA – PART I

Aquest article quedarà dividit en dues parts, en aquesta part volíem col·locar-vos en el context actual de l’arquitectura, mentre que en el següent article us explicarem les claus per poder realitzar una casa passiva a Andorra, quines són les característiques de les cases passives i el paper de l’arquitecte en tot el procés.

Corria l’any 2006 quan Al Gore va presentar “Una veritat incòmoda”, un documental que va donar la volta al món, el qual tractava sobre el perill de la falta de reacció al canvi climàtic i l’emissió indiscriminada de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. En aquell moment totes alarmes es van convertir automàticament en conjectures, segurament degut a interessos privats, però amb el pas dels anys no li hem pogut guanyar la cursa a la realitat, ens ha enxampat i ja no podem escapar més.
En aquesta última dècada, les teories sobre el canvi climàtic s’han anat convertint de manera progressiva en fets innegables, això ha provocat alhora un canvi en la mentalitat de la població. Evolucionant cap a un destí més sostenible, eficient i respectuós amb el medi ambient.
El nostre sector, el de la construcció, és un dels grans responsables de la situació actual, per culpa de la quantitat de CO2 i gasos contaminants que desprèn un edifici, tant en la seva fase de construcció, com en la seva posterior vida útil. Afortunadament, sembla que aquest sector i tots els seus implicats (clients, arquitectes, constructors, industrials…) estan començant a sensibilitzar-se i buscar estratègies per millorar la situació.

Es podria dir que els arquitectes juguem el paper més important en tot aquest procés, ja que són els nostres dissenys i els materials escollits els que minimitzaran la petjada ecològica de l’edifici.

Habitualment es pensa que els aïllants que es col·loquen són els que faran que un edifici sigui més o menys eficient, podríem dir que és una veritat a mitges, ja que els dissenys dels edificis són els que marcaran la gran diferència entre un edifici sostenible i un que no ho és. Un bon disseny arquitectònic contemplarà l’emplaçament, el clima, l’orientació, els guanys energètics a través de la captació solar, els vents predominants, la protecció solar, l’estudi de les vegetacions, la utilització de la inèrcia tèrmica, les ventilacions creuades… Es a dir, el que ha contemplat i respectat l’arquitectura des de temps immemorables, però sembla que en l’últim segle s’ha abandonat en bona part aquesta mentalitat en vers al rendiment econòmic, les noves tecnologies, la mecanització dels processos i la rapidesa. Per desgràcia (o per sort), fa uns anys el sector de la construcció va partir una gran davallada a causa de la crisi, i gràcies a la reducció del frenètic ritme que portava, junt amb les alertes del canvi climàtic, s’ha pogut realitzar una “parada de reflexió” sobre el que s’estava fent (quasi mecànicament), recordar el que realment és l’arquitectura, retornar les passes realitzades sobre la drecera, per tornar al camí correcte.

Per sort, Andorra ha sigut sempre un país conscienciat amb el medi ambient, en l’àmbit de l’arquitectura sostenible ha avançat a passes de gegant en comparació als països veïns, fa ja pràcticament una dècada que els arquitectes d’Andorra hem de basar les nostres construccions seguint les bases del reglament energètic, el qual defineix les característiques mínimes que han de complir els edificis, per tal de limitar el seu consum energètic. Aquest document està basat segons l’estàndard Suís de confort el “Minergie”, el qual (per a que ús féu una idea de l’avantatge que tenim guanyat en el sector de l’arquitectura sostenible a Andorra), és el doble d’exigible enfront per exemple de la Normativa Espanyola (CTE), en zones amb climes similars als d’Andorra. A més, actualment el govern d’Andorra està en procés de redacció d’una nova llei, prevista per 2020, per establir les exigències per tenir edificis amb consum energètic quasi nul.

Nosaltres, a Orteu Riba Arquitectes, ja portem una llarga trajectòria posant en pràctica paràmetres de sostenibilitat i d’eficiència energètica en els nostres edificis a Andorra, estudiem i optimitzem contínuament els sistemes per tal de millorar les respostes a les necessitats actuals. Tot i això mai ho donem tot per après, la nostra vocació per l’arquitectura ha sigut i serà sempre la motivació per seguir formant-nos, per estar al dia de les novetats que presenta el sector de la construcció, per així estar al capdavant d’aquesta màquina que es mou a passes de gegant i de reinventar-nos a la seva mateixa velocitat, reinterpretant l’arquitectura que ens agrada i alhora donant el servei més complet als nostres clients.

En l’àmbit de l’eficiència energètica i construcció d’edificis passius comptem amb la titulació de “Passivhaus Designers”, una titulació homologada per l’institut passivhaus alemany, que és el regulador oficial els paràmetres que han de complir les edificacions per ser considerades Passivhaus.

…En breus publicarem la segona part de l’article “Edificis Passius a Andorra”…

La intenció d’aquest BLOG d’arquitectura és fer arribar el nostre punt de vista sobre l’arquitectura, transmetre els nostres coneixements com arquitectes, o resoldre neguits a tot aquell que estigui interessat, ja sigui per algú que tingui curiositat, com clients o aquells que pretenen embarcar-se en la realització d’un projecte. Així que si us ha semblat interessant l’article, podeu fer-li difusió ;)!

No Comments

Post A Comment