El nou edifici s’ha de convertir en un nou nucli de centralitat i podrà oferir els seus serveis tant a l’hivern com a l’estiu. Aprofita el seu excepcional emplaçament entre la carretera del Coll de la Botella i l’espai esquiable, amb una privilegiada orientació i vistes impressionants. La nova construcció millora l’oferta de serveis de restauració de qualitat de l’estació i substitueix alguns dels edificis que ara estan dispersos en diferents punts propers, i dels quals es preveu el seu enderroc o desplaçament. També fomenta l’ús d’aquesta zona de l’estació, equilibra l’oferta de serveis i preveu el futur creixement en el punt estratègic de lligam de l’estació de Pal i d’Arinsal.

L’objectiu del projecte és la creació d’un espai singular, un edifici integrat en el paisatge i als entorns, que recordi les formes i materials de la construcció tradicional de muntanya i que faci viure una sensació de qualitat i acolliment als clients, i que estigui d’acord amb la qualitat gastronòmica que es vol oferir. Es tracta d’un restaurant panoràmic pensat per a una utilització versàtil tant a l’ hivern com a l’estiu, i que també es pugui fer servir per fer presentacions, celebracions, events,… Es vol fer un ús racional de l’espai, prioritzant la seva funcionalitat, el seu bon ús, pensant en les circulacions tant dels clients com del servei.

Es volen aconseguir aquests objectius lligant tradició i modernitat, intentant traduir la manera com pensaven els nostres avantpassats, amb la saviesa de situar-se al lloc, adaptar-se a la topografia, utilitzar materials locals,…. No hem perdut de vista la font d’inspiració, que ha estat l’arquitectura tradicional d’Andorra (les feixes de pedra, la fusta, la llosa de pissarra, la relació amb el lloc,…) però mirem d’evolucionar-la i lligar-ho amb el que ens pot oferir la construcció actual (obrir-nos al paisatge, grans llums, eficiència energètica, sostenibilitat,…)

El projecte prioritza les terrasses; aquestes es pensen com a un sòcol de plataformes de fusta recolzades sobre murs de pedra seca que s’assimilen a les feixes que trobem pel paisatge andorrà. L’edifici acompanya la terrassa, l’abraça i la protegeix i s’obre cap a les vistes. La coberta de pissarra flota sobre les terrasses com un element escultòric del paisatge, podem veure els plecs de la coberta com els de les bordes tradicionals però també com la topografia de les muntanyes, buscant la integració a l’entorn.